TeixirEspais

Pintura.
Cada cop més extens i cada cop menys concret.
Possibilitats ideades que acaben sempre en un complicat procés.
Idees imaginades que al posar-les a la pràctica, compliquen la seva execució.

Definir un suport, definir una unitat, definir un espai.
Definir un material.

Tot això és pintura.
I una pintura que cada cop és menys pintura.

Entitats i processos que malgrat tenir cada cop menys matèria pictòrica literalment parlant, segueix mantenint el seu resultat pictòric.
Els espais i la fisicitat resultant estant patint un desplaçament, un procés, format i materials diferents en son els responsables.
Parlem d’espais, però diferents.
Parlen de fisicitat, però ara, potser més present.

Acumulació.
M’imagino entitats acumulades sumant colors i espai.

Punt.
Pelota4001.
L’inici de tot plegat, l’inici d’aquest trencament de l’espai, d’obrir, multiplicar i acostar-se a la unitat, té el seu origen en el punt de color verd dins del quadre ‘Pelota4001’.

Dins de l’espai proposat a ‘Pelota4001’ té un gran pes i una gran força el punt on recau l’equilibri de tot plegat.
Capaç de suportar, definir i organitzar l’espai que l’envolta, trenca l’espai abans conegut i enceta una manera d’entendre l’espai i la seva execució diferent.
Amb ganes d’entrar dins d’ell per entendre com funciona i saber fins on pot arribar.
Un punt que situa tot l’espai, un punt que fa temps que volta per tot arreu. Capaç de definir, gestionar i donar entitat a un espai molt més gran i abstracte que el seu propi.
Em resulta molt interessant la potència d’un punt que reflexiona i modifica l’espai.

Entendre, tocar, saber i veure com funciona.
Traspassar el què passava en el format quadre, pintura sobre fusta, a un altre format, matèria i procés.

Aplicar processos a altres conceptes.
Altres formats, altres materials.
Per seguir parlant d’espais, per seguir construint espais, per seguir parlant del color, de la percepció, per seguir fent pintura.