dimecres, d’agost 27, 2008

Caos

Sis mesos acotant i construint. Situant.
Sis mesos on la consciència del lloc ocupat ha anat creixent a mida que passaven els dies.
Recorreguts, imaginaris i quotidians esdevenen el paisatge que m’envolta.

Una vegada explorat, acotat, experimentat i desenvolupat, l’espai comença a funcionar ordenat després del caos.

Sempre estem ordenant, construint.
D’experiència, d’imaginaris.

Temps.
Sense temps no hi ha pintura.
Sense temps no puc veure quin és el trajecte de cada peça. A què i com ho atén.

Quina entitat i quina personalitat varia entre matèria i execució. Entre el temps que les separa entre elles i el que les uneix entre sí.

Quina importància pren cada matèria i què aporta en un present i un temps futur.
Decisions que tenen i prenen sentit paral·lel a la peça.

Perspectives, espai i temps.

La vida no és l’edat que tenim sinó els anys que encara ens queden per viure. Igual que els diners que tenim, no són els que ens hem gastat sinó els que tenim a la butxaca